Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada.
(Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 – Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català, reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de l’arquitectura.
Tot i el seu valor i el seu amor extrem per la llibertat, els catalans han estat sempre subjugats.
(París, 21 de novembre de 1694 – 30 de maig de 1778) François Marie Arouet, anomenat Voltairefou un escriptor i filòsof francès del Segle de les Llums. Va marcar el segle XVIII i va ocupar un lloc particular a la memòria col·lectiva dels francesos.
Maleïda la pàtria, per catalana que sigui, si exclou part dels seus fills.
(Barcelona, 1953) és un polític i professor de secundària català, militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Escoltat a: xerrada que va fer ahir a la sala Pau Casals de Montgat.
Perquè tenim la raò i perquè tenim la força!
(el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d’octubre de 1940) fou un polític català. Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2on semestre del 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola i President d’ERC (1933-1934).
Citació completa: Sabem que la victòria definitiva és segura. No ens deixem portar pas ni per fantasies ni per lleugereses. Estem disposats a guanyar per sobre de tot… i guanyarem! Guanyarem perquè tenim un exèrcit modèlic amb organització, amb eficiència tècnica, amb disciplina… i perquè està alimentat per uns ideals. Perquè darrera hi té tot un poble. Perquè tenim la raó, i perquè tenim la força!
Moment: Lluís Companys al balcó de la Generalitat en un discurs on donava ànims a la ciutadania i a l’exèrcit català que havia de defensar la república Espanyola.
Relacionat amb: commemoració del 71 aniversari de l’afusellament del president Companys.
Video del discurs (veu original)
Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.
(el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d’octubre de 1940) fou un polític català. Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2on semestre del 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola i President d’ERC (1933-1934).
Relacionat amb: commemoració del 71 aniversari de l’afusellament del president Companys.
Moment: discurs de Lluís Companys el març de 1936 després de la seva alliberació de la presó, en la que es trobava per la proclamació de l’Estat Català l’octubre de 1934.
Video del discurs (veu no original)
Mantenir una relació per la por és francament miserable. Això val per a persones i per a nacions.
(Buenos Aires, 1952), periodista i escriptora catalanoargentina.
Llegit a: Diccitionari i a l’article “No serà pacífica”, a Nació Digital. Vista al bloc Desbocat.
Els drets històrics som nosaltres. Els drets històrics és l’únic que tenim. Catalunya és una nació no pas perquè Espanya ens robi els diners. Catalunya és una nació perquè generacions i generacions de persones s’entossudeixen a viure. Catalunya té dret a viure. Som l’espelma que els vents no han pogut bufar. Som l’únic llum que no s’ha d’apagar.
(1975), periodista, doctor en Comunicació i professor de la FCC Blanquerna (Universitat Ramon Llull). És director de l’editorial Trípodos. Crític literari d’El País i guionista de documentals per a televisió. Ha treballat com a reporter i guionista (TV3, Canal 9, Canal Estilo, Antena 3 i Tele 5) i també a la premsa.
Llegit a: l’article “La llum que no podrà apagar cap Zaragoza”, al diari El Singular digital.
Com va dir l’Esther a Grècia, arriba el moment de seure una estona, de tornar a casa, de tornar al lloc on pertanyem i de mirar la nostra terra amb la mateixa curiositat que hem mirat la resta del món. Hem après que a tot arreu hi viuen persones amb somnis, sentiments i preocupacions, i hem vist que Catalunya és comparable a qualsevol altre poble del planeta. La única cosa que ens diferencia és que ells han tingut la oportunitat de decidir el seu propi camí. I sé que nosaltres, tard o d’hora, també farem aquest camí. Adéu, i gràcies.
(Sabadell, 13 d’agost de 1965)també conegut com a Mikimoto, és un periodista català. És cofundador, juntament amb Carles Cuní, del Grup Flaix, que inclou les emissores Flaix FM i Ràdio Flaixbac i, anteriorment, el canal de televisió Flaix TV.
Totes les causes justes del món tenen els seus defensors, Catalunya només ens té a nosaltres.
(el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d’octubre de 1940) fou un polític català. Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2on semestre del 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola i President d’ERC (1933-1934).
Llegit a: Diccitionari
L’home era home encara que per la llei no ho fos; la nació és nació encara que per llei no ho sigui.
Enric Prat de la Riba, La nacionalitat catalana, Nació i Nació catalana.
(Castellterçol, 29 de novembre de 1870 – 1 d’agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX.
Nota: Enric Prat de la Riba és considerat un delsset savis de Catalunya. Per a llegir més sobre el tema fes un clic aquí.
