Feminisme

Simone de Beauvoir – L’amor per la dona

El dia que una dona pugui no estimar amb la seva debilitat sinó amb la seva força, no escapar de si mateixa sinó trobar-se, no humiliar-sinó afirmar-se, aquest dia l’amor serà per a ella, com per a l’home, font de vida i no un perill mortal.

Simone de Beauvoir

(París, 9 de gener de 1908 – París, 14 d’abril de 1986) fou una novel·lista, filòsofa existencialista i feminista francesa. Va escriure diverses novel·les, assajos, biografies i monogràfics sobre temes polítics, socials i filosòfics. El seu pensament s’emmarca dins de l’existencialisme i obres com “El segon sexe” són elements fundacionals del feminisme. Va ser parella del també filòsof Jean Paul Sartre.

 

Emma Goldman – La dona emancipada

Perquè la dona arribi a la seva veritable emancipació ha de deixar de banda les ridícules nocions de que ser estimada, estar compromesa y ser mare és sinònim d’estar esclavitzada o subordinada.

Emma Goldman

Emma_Goldman_seated(Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny de 1869 – Toronto, Canadà, 14 de maig de 1940) fou una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos. Va jugar un paper fonamental en el desenvolupament de la filosofia anarquista de la primera meitat del segle XX a Amèrica del Nord i Europa i introduí idees feministes en el pensament anarquista. D’origen lituà, el 1885 va emigrar a Nova York (Estats Units), on va conèixer i es va convertir en part del creixent moviment anarquista després la revolta de Haymarket. A Nova York Goldman esdevé una assagista de renom i escriptora de filosofia anarquista i anti-capitalista i redacta articles sobre l’emancipació de la dona, problemes socials i lluita sindical. Ella i el també escriptor anarquista Alexander Berkman, el seu amant i company de tota la vida, van planejar l’assassinat de Henry Clay Frick com un acte de propaganda pel fet. Encara que Frick va sobreviure a l’atac, Berkman va ser condemnat a vint anys de presó. Goldman va ser arrestada diverses vegades per “encoratjar motins” i per la distribució il·legal d’informació sobre l’anticoncepció. El 1906, Goldman va fundar el diari anarquista “Mother Earth” (Mare Terra).

Joan Barril – Més feminisme als homes

Els homes tenim una revolució pendent: mai parlem de nosaltres mateixos.

Joan Barril

joan-barril(Barcelona, 20 de gener de 1952 – Barcelona, 13 de desembre de 2014) fou un escriptor i periodista català. Va dirigir el setmanari El Món i ha estat columnista a diaris com El País,La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. A la televisió, fou director, al Canal 33, del programa L’illa del tresor amb Joan Ollé. Presentava el programa sobre llibres Qwerty a Barcelona Televisió. Va ser el fundador i editor de l’editorial Barril & Barral. De 2000 a 2005 presentà el programa matinal La R-pública a COM Ràdio i la seva darrera feina va ser la direcció d’El cafè de la República, un programa radiofònic sobre actualitat que s’emetia per Catalunya Ràdio i el programa Qwerty sobre literatura a Barcelona TV. A El cafè de la República, Barril entrevistà durant les seves nou temporades destacades figures del pensament i de la literatura vingudes d’arreu del món, com Zygmunt Bauman o Emili Teixidor.

Rosa Luxemburg – Un món millor

Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures.

Rosa Luxemburg

luxemburg_rosa(Róża Luksemburg, en polonés) (Zamość, 1871 – Berlín, 1919) fou una militant i teòrica marxista, socialista,comunista i revolucionària alemanya. Nascuda al si d’una família jueva de Zamość, a la Polònia sota l’ocupació de l’Imperi Rus, era la petita de cinc germanes.

Relacionat amb: Avui es celebra el Dia Internacional de l’eliminació de la violència contra la Dona. Per accedir al web de les Nacions Unides feu clic aquí.

Miquel Martí i Pol – L’Elionor i el feminisme

Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.

Miquel Martí i Pol, L’Elionor

(Roda de Ter, Osona 1929 – 2003) fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX.

Poema complet:

L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.

Maria Mercè Marçal – Els tres dons de la poeta

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria Mercè Marçal i Serra

(Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), població on passa tota la infància.