Julio Cortázar – Les paraules necessàries

Les paraules mai arriben quan el que cal dir desborda l’ànima.

Original en castellà: Las palabras nunca alcanzan cuando lo que hay que decir desborda el alma.

Julio Cortázar

(Brussel·les, 26 d’agost de 1914 – París, 12 de febrer de 1984) escriptor i traductor argentí. Les seves novel·les més conegudes, Rayuela, Libro de Manuel, Los Premios (potser la més “narrativa”), i especialment, “62, Modelo para armar”, van ser, i són encara, un trencament com el provocat per James Joyce amb el seu “Ulisses”; la seva és una narrativa narrada, amb el seu fil, i a l’hora un conjunt estructurat de flashs que conformen un micro-univers que enganxa el lector. Un lector que ell volia actiu, com el capaç, per exemple, de deixar a la meitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no “enganxa”.

Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cadascun una novel·la “en 10 pàgines”. També va escriure lletres per tangos. I una “crònica de viatge”, “Los autonautas de la cosmopista”, un diari novel·lat, crònica de París a Marsella per l’anomenada “Autopista del Sud”, escrit amb la seva dona Carol Dunlop.

 

Julio Cortázar – Que guanyin els somnis

Hem d’obligar a la realitat a que respongui als nostres somnis.

Original en castellà: Tenemos que obligar a la realidad a que responda a nuestros sueños, hay que seguir soñando hasta abolir la falsa frontera entre lo ilusorio y lo tangible, hasta realizarnos y descubrirnos que el paraíso estaba ahí, a la vuelta de todas las esquinas.

Julio Cortázar

(Brussel·les, 26 d’agost de 1914 – París, 12 de febrer de 1984) escriptor i traductor argentí.

Enviat per: Manel Pujols. Per enviar un escrit mitjançant el web fes clic aquí.

Eduardo Galeano – Sols i junts

Tant de bo puguem tenir el coratge d’estar sols i la valentia d’arriscar-nos a estar junts.

Original en castellà: Ojalá podamos tener el coraje de estar solos y la valentía de arriesgarnos a estar juntos.

Eduardo Galeano

(Montevideo, 3 de setembre de 1940 – 13 d’abril de 2015) va ser un periodista i escriptor uruguaià, una de les personalitats més destacades de la literatura iberoamericana.

Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes. Els seus treballs transcendeixen gèneres ortodoxos, combinant documental, ficció, periodisme, anàlisi política i història. Galeano nega ser un historiador: “Sóc un escriptor que volgués contribuir al rescat de la memòria segrestada de tota Amèrica, però sobretot d’Amèrica Llatina, terra menyspreada i entranyable”. Pot classificar-se com un periodista que estudia la globalització i els seus efectes negatius.

Miguel Hernández – Escriu-me!

Encara que sota la terra el meu amant cos estigui, escriu-me a la terra, que jo t’escriuré.

Original en castellà: Aunque bajo la tierra mi amante cuerpo esté, escríbeme a la tierra, que yo te escribiré.

Miguel Hernández

(Oriola, 30 d’octubre de 1910 – Alacant, 28 de març de 1942) fou un poeta i dramaturg valencià, un dels més representatius de la poesia en castellà del primer terç del segle XX.

Obertament comunista, quan esclata la Guerra Civil Espanyola s’allista al bàndol republicà. A la fi de la guerra, és delatat i detingut, i jutjat i condemnat a mort al març de 1940. Cossío i altres amics intel·lectuals advoquen per ell i se li commuta la pena per la de trenta anys. El 1941, és traslladat al Reformatori d’Adults d’Alacant. Emmalalteix; de la bronquitis passa al tifus, i aquest es complica amb una tuberculosi. Se li ofereix penicil·lina a canvi que abjuri del seu ateisme, però ell s’hi nega. Finalment mor a la infermeria de la presó alacantina el 28 de març de 1942 amb 31 anys.

El febrer del 2011 el Tribunal Suprem d’Espanya va denegar la revisió de la sentència de Miguel Hernández argumentant que no tenia vigència jurídica, demostrant un cop més que Espanya mai no ha passat pàgina del franquisme, i deixant clara la farsa de l’anomenada “transició”.

Che Guevara – El més important

 

No crec que siguem parents molt propers, però si vostè és capaç de tremolar d’indignació cada vegada que es comet una injustícia al món, som companys, que és el més important.

Original en castellà: No creo que seamos parientes muy cercanos, pero si usted es capaz de temblar de indignación cada vez que se comete una injusticia en el mundo, somos compañeros, que es lo más importante.

Che Guevara

Ernesto Guevara de la Serna, més conegut com Che Guevara, o simplement com El Che, (Rosario, Argentina, 14 de juny de1928 – La Higuera, Bolívia, 9 d’octubre de 1967), fou un polític, guerriller, escriptor i metge argentí-cubà.

Llegit a: Resposta a una carta que li van enviar del Marroc en la que la Senyora María Rosario Guevara li preguntava si potser eren parents.

Text original complet: De verdad que no sé bien de qué parte de España es mi familia. Naturalmente, hace mucho que salieron de allí mis antepasados con una mano atrás y otra adelante; y si yo no las conservo así, es por lo incómodo de la posición.

No creo que seamos parientes muy cercanos, pero si Ud. es capaz de temblar de indignación cada vez que se comete una injusticia en el mundo, somos compañeros, que es lo más importante.

Un saludo revolucionario de Patria o Muerte
Venceremos
Cdte. Ernesto Che Guevara

 

Miguel Hernández – Lluitar per no ser vençut

Qui s’atura a plorar, qui es lamenta contra la pedra hostil del desànim, qui es posa a una altra cosa que no sigui el combat, no serà un vencedor, serà un vençut lent.

Original en castellà: Quien se para a llorar, quien se lamenta contra la piedra hostil del desaliento, quien se pone a otra cosa que no sea el combate, no será un vencedor, será un vencido lento.

Miguel Hernández

(Oriola, 30 d’octubre de 1910 – Alacant, 28 de març de 1942) fou un poeta i dramaturg valencià, un dels més representatius de la poesia en castellà del primer terç del segle XX.

Obertament comunista, quan esclata la Guerra Civil Espanyola s’allista al bàndol republicà. A la fi de la guerra, és delatat i detingut, i jutjat i condemnat a mort al març de 1940. Cossío i altres amics intel·lectuals advoquen per ell i se li commuta la pena per la de trenta anys. El 1941, és traslladat al Reformatori d’Adults d’Alacant. Emmalalteix; de la bronquitis passa al tifus, i aquest es complica amb una tuberculosi. Se li ofereix penicil·lina a canvi que abjuri del seu ateisme, però ell s’hi nega. Finalment mor a la infermeria de la presó alacantina el 28 de març de 1942 amb 31 anys.

El febrer del 2011 el Tribunal Suprem d’Espanya va denegar la revisió de la sentència de Miguel Hernández argumentant que no tenia vigència jurídica, demostrant un cop més que Espanya mai no ha passat pàgina del franquisme, i deixant clara la farsa de l’anomenada “transició”.

Eduardo Galeano – L’importància que prohibeixin votar

Si votar servís per canviar alguna cosa, ja estaria prohibit.

Original en castellà: Si votar sirviera para cambiar algo, ya estaría prohibido.

Eduardo Galeano

(Montevideo, 3 de setembre de 1940) és un periodista i escriptor uruguaià, una de les personalitats més destacades de la literatura iberoamericana.

Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes. Els seus treballs transcendeixen gèneres ortodoxos, combinant documental, ficció, periodisme, anàlisi política i història. Galeano nega ser un historiador: “Sóc un escriptor que volgués contribuir al rescat de la memòria segrestada de tota Amèrica, però sobretot d’Amèrica Llatina, terra menyspreada i entranyable”. Pot classificar-se com un periodista que estudia la globalització i els seus efectes negatius.

 

Pablo Neruda – Canto en la muerte y resurrección de Lluís Companys

Cuando por la colina donde otros muertos siguen

vivos, como semillas sangrientas y enterradas

creció y creció tu sombra hasta apagar el aire

y se arrugó la forma de la almendra nevada

y se extendió tu paso como un sonido frío

que caía desde una catedral congelada,

tu corazón golpeaba las puertas más eternas:

la casa de los muertos capitanes de España.

 

Joven padre caído con la flor en el pecho,

con la flor en el pecho de la luz catalana,

con el clavel mojado de sangre inextinguible,

con la amapola viva sobre la luz quebrada,

tu frente ha recibido la eternidad del hombre,

entre los enterrados corazones de España.

 

Tu alma tuvo el aceite virginal de la aldea

y el áspero rocío de tu tierra dorada

y todas las raíces de Cataluña herida

recibían la sangre del manantial de tu alma,

las grutas estelares donde el mar combatido

deshace sus azules bajo la espuma brava,

y el hombre y el olivo duermen en el perfume

que dejo por la tierra tu sangre derramada.

 

Deja que rumbo a rumbo de Cataluña roja

y que de punta a punta de las piedras de España

paseen los claveles de tu viviente herida

y mojen los pañuelos en tu sangre sagrada,

los hijos de Castilla que no pueden llorarte

porque eres en lo eterno de piedra castellana,

las niñas de Galicia que lloran como ríos,

los niños gigantescos de la mina asturiana,

todos, los pescadores de Euzkadi, los del sur, los que tienen

otro capitán muerto que vengar en Granada,

tu patria guerrillera que escarba el territorio

encontrando los viejos manantiales de España.

 

Guerrilleros de todas las regiones, salud,

tocad, tocad la sangre bajo la tierra amada:

es la misma, caída por la extensión lluviosa

del norte y sobre el sur de corteza abrasada:

atacad a los mismos enemigos amargos,

levantad una sola bandera iluminada:

unidos por la sangre del capitán Companys

reunida en la tierra con la sangre de España!

Pablo Neruda, Canto en la muerte y resurrección de Lluís Companys( Parral, Xile 1904 – Santiago de Xile 1973 ), pseudònim de Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, fou un poeta i diplomàtic xilè guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1971.

Relacionat amb: commemoració del 74 aniversari de l’afusellament del president Companys per part de la dictadura feixista espanyola, lúnic president elegit democràticament que s’ha executat a Europa. Alemanya i França ja van demanar perdó per la deportació de Companys. Alhora, a Espanya, ni PP ni PSOE no han volgut posar-se al nivell de la resta de països que van patir una dictadura i es neguen a anul·lar els judicis contra el president de la Generalitat i contra 110.000 catalans més que el franquisme va sentenciar.

Publicitat:

Salvador Allende – La Història

La Història és nostra i la fan els pobles!

Original en castellà: La Historia es nuestra y la hacen los pueblos!

Salvador Allende

(Valparaíso, 26 de juny de 1908 – Santiago de Xile, 11 de setembre de 1973), metge i polític xilè. Va ser elegit president de la República de Xile l’any 1970, després d’aconseguir la victòria la coalició que encapçalava, l’anomenada Unidad Popular. El seu mandat com a president comprenia fins al 1976 però, el cop d’estat de l’onze de setembre de 1973 protagonitzat per sectors de militars contraris a les polítiques socialistes, recolzats per sectors reaccionaris de l’extrema dreta i pels Estats Units, va finalitzar aquell període democràtic d’intenses reformes socials. La seva mort es va produir durant el bombardeig al Palau de la Moneda pels militars colpistes, durant el qual es va suïcidar, defensant fins al darrer moment el legítim govern que representava. Aquell tràgic final va commoure a tot el món i el va fer esdevenir com un polític exemplar.

 

Federico García Lorca – Sortir i cridar

Hi ha coses tancades dins dels murs que, si sortissin de sobte al carrer i cridessin, omplirien el món.

Original en castellà: Hay cosas encerradas dentro de los muros que, si salieran de pronto a la calle y gritaran, llenarían el mundo.

Federico Garcia Lorca

(Fuente Vaqueros, Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 d’agost de1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts. Adscrit a l’anomenada Generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Com a dramaturg, se’l considera un dels cims del teatre espanyol del segle XX, juntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo.

Quan esclatà la guerra civil, el 1936, era a Granada, on fou detingut per la guàrdia civil franquista el 16 d’agost i afusellat dos dies després, per la seva afinitat amb el Front Popular i per ser obertament homosexual.

Llegit a: compte de Twitter de David Fernández (@HiginiaRoig)