Ànima

Julio Cortázar – Les paraules necessàries

Les paraules mai arriben quan el que cal dir desborda l’ànima.

Original en castellà: Las palabras nunca alcanzan cuando lo que hay que decir desborda el alma.

Julio Cortázar

(Brussel·les, 26 d’agost de 1914 – París, 12 de febrer de 1984) escriptor i traductor argentí. Les seves novel·les més conegudes, Rayuela, Libro de Manuel, Los Premios (potser la més “narrativa”), i especialment, “62, Modelo para armar”, van ser, i són encara, un trencament com el provocat per James Joyce amb el seu “Ulisses”; la seva és una narrativa narrada, amb el seu fil, i a l’hora un conjunt estructurat de flashs que conformen un micro-univers que enganxa el lector. Un lector que ell volia actiu, com el capaç, per exemple, de deixar a la meitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no “enganxa”.

Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cadascun una novel·la “en 10 pàgines”. També va escriure lletres per tangos. I una “crònica de viatge”, “Los autonautas de la cosmopista”, un diari novel·lat, crònica de París a Marsella per l’anomenada “Autopista del Sud”, escrit amb la seva dona Carol Dunlop.

 

Victor Hugo – La llibertat

La llibertat és, a la filosofia, la raó; a l’art, l’inspiració; a la política, el dret.

Víctor Hugo

 (Besançon, 26 de febrer de 1802 — París, 22 de maig de 1885) va ser un dels més importants escriptors del romanticisme en francès i sovint és identificat com un dels millors poetes francesos.

Joan Maragall – L’ànima catalana

Heus aquí l’ànima catalana: llibertat.

Joan Maragall

(Barcelona, 10 d’octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911) va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.

Nota: Aquest 2014 que demà comença ens planteja molts canvis i sobretot molts reptes, un dels més importants el tenim com a poble. Tenim una oportunitat única d’aconseguir per fi la nostra preuada llibertat, deixar de pertànyer a un Estat espanyol que no ens estima ni ens respecte, que no ens vol per res més que pels diners, i començar a fer, com a Nació que sempre hem sigut, el nostre propi camí. Tenim l’oportunitat d’escriure la pàgina més important de la nostra Història, de ser recordats com la generació que va fer possible un nou Estat català, just i democràtic. Només depèn de nosaltres, perquè només ens correspon als catalans decidir el futur de Catalunya, que aquest 2013 que avui deixem sigui recordat com l’últim any de la Catalunya autonòmica, cada cop més ofegada i menys lliure i democràtica, i que el 2014 sigui el primer que correspon dignament a la veritable ànima catalana: llibertat!

Ciceró – El mirall de l’ànima

La cara és el mirall de l’ànima, i els ulls són els seus intèrprets.

Versió original en llatí: Imago animi vultus, iudices oculi.

Ciceró, De oratore, III, 59, 221

(Arpinium, 106 aC – Formia, 43 aC) fou un polític, filòsof, escriptor i orador de l’antiga Roma. Es coneix de la seva vida gràcies a la biografia que d’ell va escriure Plutarc, a les seves abundants epístoles -que encara es conserven- i al zel dels humanistes del s.XV i XVI que varen copiar els rars manuscrits dels seus discursos i obres.

Llegit a: diccionari de cites, Wenceslao Castañares i José Luis González Quirós