F. Scott Fitzgerald – El coratge de començar de nou

Espero que visquis  una vida que estiguis orgullós de viure, i si no ho estàs, espero que tinguis el coratge de començar tot de nou.

Original en anglès: I hope you live a life you’re proud of, and if you’re not, I hope you have the courage to start all over again.

Francis Scott Fitzgerald, El curiós cas de Benjamin Button

(Saint Paul, Minnesota, 24 de setembre de 1896 – Hollywood, Califòrnia, 21 de desembre de 1940), va ser un novel·lista estatunidenc. Era descendent de Francis Scott Key redactor de l’himne dels Estats Units. Se’l considera com un dels més importants escriptors nord-americans del segle XX. Portaveu de la «Generació Perduda», aquells nord-americans nascuts en l’última dècada del segle XIX a qui els va tocar madurar durant laPrimera Guerra Mundial. Va escriure cinc novel·les i dotzenes de narracions breus que aborden temes com «la joventut» o «la desesperació» amb una extraordinària honestedat al plasmar les seues emocions. Els seus herois, atractius, confiats i condemnats, resplendeixen brillantment abans d’explotar («Mostra’m un heroi» va dir Fitzgerald en una ocasió, «i t’escriuré una tragèdia»), i les seues heroïnes són belles i de complexa personalitat.

Text complet: For what it’s worth: it’s never too late or, in my case, too early to be whoever you want to be. There’s no time limit, stop whenever you want. You can change or stay the same, there are no rules to this thing. We can make the best or the worst of it. I hope you make the best of it. And I hope you see things that startle you. I hope you feel things you never felt before. I hope you meet people with a different point of view. I hope you live a life you’re proud of. If you find that you’re not, I hope you have the courage to start all over again.

Antonio Gramsci – La no rendició

Res es perd si es manté intacta la consciència i la fe, si es rendeixen els cossos però no les ànimes.

Antonio Gramsci, Els obrers de la FIAT

(Abas, 22 de gener de 1891 – Roma, 27 d’abril de 1937), escriptor, polític i filòsof italià d’origen sard. Antonio Gramsci va ser un dels fundadors del Partit Comunista Italià, el 21 de gener de 1921.

Llegit a: Odio a los indiferentes, recull d’escrits d’Antonio Gramsci per l’editorial Ariel.

Hannah Arendt – La grandesa

Noblesa, dignitat, constància i cert rialler coratge. Tot el que constitueix la grandesa segueix sent essencialment el mateix a través dels segles.

Hannah Arendt

(Linden, Hannover, 14 d’octubre de 1906 – Ciutat de Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d’origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre l’activitat política, el totalitarisme i la modernitat, una de les més influents del segle XX.

La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacionalsocialisme i l’Holocaust. Passà del distanciament religiós a la constant reivindicació de la seva condició d’individu femení i jueu. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, perquè la filosofia concerneix a l’home en singular. Ella va enfocar el seu treball des de la perspectiva que els homes i no l’home habiten la terra.

Séneca – No retrocedir mai

Les condicions per a la conquesta són senzilles. Només hem de treballar un temps, suportar un temps, creure-hi sempre, i no retrocedir mai.

Séneca

(4 aC – 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l’edat d’argent de la literatura llatina.

Nelson Mandela – Conquerir la por

Vaig aprendre que el coratge no era l’absència de la por, sinó el triomf sobre ella. El valent no és qui no sent por, sinó aquell que conquereix aquesta por.

Nelson Mandela

(Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918) és un polític sud-africà, actualment retirat, que va ser un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític d’apartheid i va arribar a ser el primer President de la República de Sud-àfrica (1994 – 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país.

Mary Anne Evans – Valent coratge

El coratge és estar disposat a lluitar per una causa inclús quan s’està segur de que es perdrà. Hi ha moltes victòries pitjors que la derrota.

Mary Anne Evans

(Nuneaton, Warwickshire, 1819 – Londres, 1880), més coneguda pel pseudònim George Eliot, fou una novel·lista, periodista i traductora anglesa. Una de les millors plomes de l’època victoriana, és autora de set novel·les, la majoria situades a l’Anglaterra provinciana i conegudes pel seu realisme i l’anàlisi psicològic.

Llegit a: Las palabras que curan, Àlex Rovira. Per a consultar “la meva biblioteca” fes un clic aquí.

Viktor Frankl – Els efectes de la por

La por fa que es produeixi allò que es tem.

Viktor Frankl

(26 de març de 1905 a Viena – † 2 de setembre de 1997 a Viena) fou neuròleg, psiquiatra i filòsof d’origen jueu. Deu la seva importància a la creació de la logoteràpia, un mètode psicoterapèutic que es basa en la voluntat de sentit.

Llegit a: Las palabras que curan, Álex Rovira. Per a consultar “la meva biblioteca” fes un clic aquí.

Espàrtac – El coratge dels espartans

Els espartans no preguntaven quants eren els enemics, sinó on eren.

Espàrtac

(v. 120 aC – v. 70 aC), seguint els historiadors de l’antiga Roma, fou un gladiador traci en règim d’esclavatge que esdevingué el líder (o un dels líders) del fracassat alçament d’esclaus contra la República de Roma coneguda com la Tercera Guerra Servil.