Encara que sota la terra el meu amant cos estigui, escriu-me a la terra, que jo t’escriuré.
Original en castellà: Aunque bajo la tierra mi amante cuerpo esté, escríbeme a la tierra, que yo te escribiré.
Miguel Hernández
(Oriola, 30 d’octubre de 1910 – Alacant, 28 de març de 1942) fou un poeta i dramaturg valencià, un dels més representatius de la poesia en castellà del primer terç del segle XX.
Obertament comunista, quan esclata la Guerra Civil Espanyola s’allista al bàndol republicà. A la fi de la guerra, és delatat i detingut, i jutjat i condemnat a mort al març de 1940. Cossío i altres amics intel·lectuals advoquen per ell i se li commuta la pena per la de trenta anys. El 1941, és traslladat al Reformatori d’Adults d’Alacant. Emmalalteix; de la bronquitis passa al tifus, i aquest es complica amb una tuberculosi. Se li ofereix penicil·lina a canvi que abjuri del seu ateisme, però ell s’hi nega. Finalment mor a la infermeria de la presó alacantina el 28 de març de 1942 amb 31 anys.
El febrer del 2011 el Tribunal Suprem d’Espanya va denegar la revisió de la sentència de Miguel Hernández argumentant que no tenia vigència jurídica, demostrant un cop més que Espanya mai no ha passat pàgina del franquisme, i deixant clara la farsa de l’anomenada “transició”.