Silenci

Confuci – Més acció

A l’home superior li agrada ser lent en paraules, però ràpid en obres.

Confuci

(segons la tradició: 28 de setembre del 551 aC – 479 aC) fou un personatge cabdal dintre de la cultura xinesa i de l’Àsia oriental en general. A partir dels seus ensenyaments es forma el confucianisme, molt posterior a ell, i que influirà durant vint segles el pensament de l’Extrem Orient

Aristòtil – El silenci com a opinió

També el silenci és una opinió a vegades.

Aristòtil

(Estagira, Grècia, 384 aC – Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof grec. Se’l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI

Enviat per: Vicenç Navarro. Si tu també vols col·laborar, envia un aforisme o cita fent clic aquí. Moltes gràcies per ajudar-me a fer créixer el bloc!

Salvador Puig Antich – M’assassinareu a l’alba

M’assassinareu a l’alba d’amagat,

però temorosos, perquè sabeu que el meu nom

no l’emmordassa el silenci;

perquè sabeu que el meu somni no l’ofegareu,

aquesta Llibertat de llavi en llavi

pas a pas, poc a poc, se us escapa.

Original en castellà:

Me asesinaréis al amanecer a escondidas
pero temerosos, porque sabéis que mi nombre
no lo amordazará el silencio,
porque sabéis que mi sueño no lo ahogaréis,
esta Libertad de labio en labio
paso a paso, poco a poco, se os escapa

Salvador Puig i Antich

(Barcelona, 30 de maig de 1948 – 2 de març de 1974) fou un activista autònom català, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Va morir executat pel règim franquista, després de ser jutjat per un Tribunal Militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.

Nota: Avui fa 40 anys que el règim feixista el va assassinar, i 40 anys després la seva germana ha d’anar a l’Argentina a reclamar la justícia que l’estat espanyol sempre li ha negat i li segueix negant, demostrant que els polítics espanyols, d’ahir i d’avui, mai no han volgut fer una veritable transició i que Espanya, al segle XXI, segueix sent un Estat poc, per no dir gens, democràtic. Mateixos gossos amb diferent collar. Ni oblit ni perdó.

Joaquim Maria Puyal – Cal rebel·lar-se

Si callem, en serem còmplices.

Joaquim Maria Puyal i Ortiga

Joaquim-Maria-Puyal_11(Barcelona, 24 de març de 1949) és un periodista català, un dels més prestigiosos del país gràcies als seus treballs en la televisió i la ràdio.

Sencer: Per primera vegada des de fa dècades, els seguidors del Barça del País Valencià no podran escoltar cap narració del joc del seu equip en la llengua pròpia en una transmissió comercial. Que el govern d’Espanya permeti que avui no hi hagi cap mitjà de comunicació audiovisual al País Valencià que s’expressi en la seva llengua és una deficiència greu de serveis comunicatius i, a més, un fet injust i intolerable.

El fet seria només ridícul, però és molt més. A València li han pres els mitjans propis i ara li lleven el senyal dels mitjans amb què comparteix llengua i cultura.

Els mateixos que es van carregar Canal 9 i la ràdio autonòmica ara han ordit, organitzat i executat un acte impropi del segle XXI a Occident; ells són els ideòlegs i executors del fet. Ara, tots els altres, polítics, empresaris, professionals, agents socials i ciutadans, si callem, en serem còmplices. No podrem mirar i callar. Es tracta d’un atemptat consumat que fereix l’ànima de tot un poble. És un acte de violència simbòlica, que fa mal. Els qui el pateixen se senten prou sols.

Per llegir la notícia sencera feu clic aqui.

 

Martin Luther King – El que recordarem

Al final no recordarem els insults dels enemics sinó els silencis dels amics.

Martin Luther King

(Atlanta el 15 de gener de 1929; morí assassinat el 4 d’abril de 1968). A més de ser un famós clergue, va ser un activista en pro dels drets dels negres, per la qual cosa va ser retribuït amb el Premi Nobel de la Pau de 1964. Fou un dels principals líders del moviment per a la defensa dels drets civils dels anys seixanta.

 

Mario Benedetti – L’eixordador silenci

Hi ha poques coses tan eixordadores com el silenci.

Mario Benedetti

Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia, més conegut com Mario Benedetti, (Paso de los Toros, Uruguai, 14 de setembre de 1920 – Montevideo, 17 de maig de 2009) va ser un poeta, assagista i escriptor uruguaià pertanyent a la Generació del 45, i una de les personalitats més destacades de la literatura en llengua castellana de l’última meitat del segle XX.